Qui som?
"No volem fer coses extraordinàries, sinó convertir en extraordinàries les coses" - Joan Busquets
JOAN BUSQUETS
El 14 de maig del 2010 ens va deixar, massa d’hora, en Joan Busquets. 

En Joan era essencialment pallasso i durant més de 25 anys es va dedicar a fer-nos riure des dels escenaris. Però en Joan no era només pallasso. També era un apassionat de la vida en totes les seves dimensions i aquesta passió la vehiculava fonamentalment a través de la creació artística, ja fós actuant, pensant, escrivint, gestionant, dirigint o qualsevol altra activitat que hi estigués vinculada. 

Nascut l’any 1956 al barri de la Ribera de Barcelona, en Joan va començar la seva trajectòria com a pallasso avalat per la seva formació en magisteri i educació especial. Durant vint-i-cinc anys va fer riure a milers de nens i nenes -i també a algun adult- amb els seus companys Òscar Rodríguez i Pep Salvat, amb qui formava la coneguda Companyia Ínfima La Puça. Inquiet i entusiasta va jugar amb gran professionalitat a representar tots els papers de l’auca artística: pallasso, gestor, productor, pedagog, director i, fins i tot, filòsof juntament amb els seus companys del "Club dels Imbècils” Jordi Jané, Raffaele De Ritis i Joan Minguet. Amb l’Òscar Rodríguez i en Joe Forga va compartir la tasca de direcció i gestió del saT! - Sant Andreu Teatre entre els anys 2003 i 2007 i, quan l’any 2004, ell i l’Òscar Rodríguez van decidir plegar com a companyia, en Joan va abocar totes les seves energies i il·lusions a tirar endavant el projecte de Puça Espectacles, una empresa de gestió artística al capdavant de la qual va estar fins l’últim moment. Amant i defensor de l‘ofici, coneixedor de la tradició artística i sempre atent a les noves tendències, en els darrers anys va treballar activament per millorar la situació del circ a Catalunya a través de l’APCC (Associació de Professionals del Circ a Catalunya), de la qual era vicepresident. 

Una faceta menys coneguda però no menys important en la seva trajectòria van ser les direccions d’espectacles. En realitzà una vintena i l’últim any va dirigir l’espectacle de circ "Cíclicus”, estrenat el desembre del 2009 a Vallromanes, i va fer l’adaptació pallassa de "Penèlope”, l’últim espectacle de Pepa Plana, amb qui tantes vegades havia col·laborat. També va aconseguir fer realitat un dels seus somnis: la creació l’any 2007 del "Pallassòdrom”, un festival que cada gener se celebra a Vila-seca i que vol ser un punt de trobada de tots els pallassos i pallasses del país en un reflex de la seva manera de ser, acollidora, integradora, amable i plural. 

Sempre actiu com a pallasso no va abandonar mai els escenaris i va seguir actuant, fins molt poc abans de morir, amb l’espectacle "El xiulet del riure”, una peça per a pallasso i músic escrita i dirigida per ell mateix i amb en Lluís Rodríguez com a company d’escena. Exemple de vitalitat i força, amb una capacitat creativa immesurable, en Joan va ser un gran emprenedor de projectes que encomanava el seu entusiasme, energia i il·lusió per engegar i tirar endavant "històries”, tal com li agradava dir a ell. No volia fer coses extraordinàries, sinó convertir en extraordinàries les coses. I ens va ensenyar que a casa seva hi podíem fer tot allò que ens vingués de gust sense més límits que els de les nostres pròpies capacitats. I que, amb esforç i dedicació, podíem assolir els nostres somnis. En Joan ens va obrir les portes de casa seva, de la seva vida i del seu món amb una immensa generositat i ens va marcar un camí: estimar allò que fas i fer allò que estimes. I ens va preguntar tantes vegades si érem feliços que ara, sense ell, només ens queda una opció: seguir aquest camí i intentar ser feliços fent allò que va ser la seva vida i la seva passió. Gràcies Joan. Estigues tranquil, cuidarem la casa.


Imatges
Vídeos